L'ensenyament de primeres lletres o puericia al segle XVIII a Torroella de Montgrí.

1. INTRODUCCIÓ

Fa uns dies remenant papers, carpetes, llibres, etc. que tenia pel garatge i feia  "neteja" vaig trobar una carpeta on hi tenia uns treballs, estudis, articles i altres  de quan era estudiant. Entre d'altres vaig trobar aquest estudi i vaig creure  interessant actualitzar-lo i donar-lo a conèixer al públic en general. El que he fet basicament es la seva transcripció literal al bloc.  Aquest article-treball és fruit d'un altre treball que vaig realitzar a fa ja 28 anys,  l'any 1986 quan estudiava Història de l'educació. Els motius que el portaren a terme foren els següents: - el fet de ser torroellenc. -la publicació d'un article sobre el mateix tema en el llibre de la Festa Major de  Torroella de Montgrí l'any 1983 per Salomó Marqués. En l'article l'autor afirma  "... a l'Arxiu Històric Municipal hi ha prou documentaciósobre el tema com  perquè algun estudiós .perqueè no un estudiant de Pedagogia?- pugui fer un  estudi detallat dels diversos graus d'ensenyament: primers lletres, llatinitat...."  (1). On convida a continuar, ampliar i aprofundir enel tema. - es va acceptar el repte, pensant en la importància de la realització de treballs  de tipus d'investigació històrica i més de tipus local, la qual cosa pot ajudar a  conéixer la nostra història i a enriquir la nostra cultura sobre el nostre passat. A l'inicial el treball  es va plantejar una sèrei de preguntes o punts calu de cares  a una bona comprensió detallada del tema, la situació i l'evolució de  l'ensenyament: graus d'escolarització estudis de primeres lletres estudis de llatinitat o gramàtica altres tipus d'estudis (privat, cant, oficis, etc...) qui són els mestres quina és la seva problemàtica la manera d'ensenyar o metodlogía salaris dels mestres residencia del mestres biografia dels mestres procedència dels mestres mestres casats, clergues, capellans temps d'estada a l'escola  tipus d'alumnat assistència a classe nombre d'alumnes a les aules ensenyament gratuït o pagant i quant? sistema d'oposicions per cobrir la plaça organització escolar horaris calendari escolar, festes, vacances material escolar llibres utilitzats  locals dels estudis llengua d'ensenyament obligacions dels mestres la documentació consultada per a la seva realització ha estat bàsicament una  documentació de primera mà, així s'han consultat els Manuals d'Acords de  l'ajuntament de Torroella de Montgrí del segel XVIII, que es troben a l'Arxiu  Històric Municipal de Torroella de Montgrí. Han estat dos volums : el primer  agafa el període entre els anys 1706 a l'any 1741; el segon volu inclou el  període de l'any 1741 a l'any 1773. Cal dir que la lectura d'aquests dos volums va ser força feixuga donada la seva  extensió i el tipus de lletra que en alguns paràgrafs es feia gairebé inc omprensible, així com per la gran quantitat de temes que s'hi parla en els citats  Manuals d'Acords.   (1) Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, any 1983. De l'article de  Salomó Marqués "L'Ensenyament a Torroella de Montgrí al segle XVIII" http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/200376/281453 2. MARC DE REFERÈNCIA La situació global de la cultura a finals del segle XVII és d'allò més decadent i la situació a la primera meitat del XVIII no es gaire millor.  Joan Sarrailh, un estudiós de l'Espanya il·lustrada, afirma va : "ya sabemos lo eran las escuelas de primeras letras:su escasez, la mediocridad de ))sus maestros ignorantes y hambrientos" (...) "los maestros de latinidad no les llevan ventaja" (2). Així mateix no hi haurà cap tipus de decret reial que s'ocupi de l'educació fins a l'arribada del rei Carlos III (1759-1788) que iniciarà una reforma. En uns "Exámenes literários" (3) publicats el 1843 per fer uns exàmens a uns alumnes de Torroella de Montgrí, en la seva introducció  es fa una valoració molt important dels mestres i la seva tasca. "Mirados (los maestros) como reformadores de costumbres, como celosos pastores que velan sobre un recogido rebaño para con su asidua vigiláncia librarle de las fauces del lobo rapaz", i continúa "como Padres de los entendimientos que perfeccionados con la instrucción que beben de los maestros, se elevan sobre la común esfera" s'afegeix "como personas sagradas en quienes estaba de positada  la común felicidad". Fins i tot arriba a considerar als mestres com a homes "enviados del cielo, y concedidos como por especial don y privilegio de dios". Està clar que el redactor d'aquesta introducció als exàmens era un mestre i el que feia era gairebé una declaració de principis i de reivindicació de cares a que als mestres se'ls reconeixi la seva importància real, i no només de paraula. Cal anar a l'escola perquè s'ha d'aprendre , però que aquest servei ha d'ésser remunerat convenientment, ja que els mestres són els que "han de echar los sólidos, e indestructibles cimientos de la felicidad pública que debe disfrutar la sociedad en general". Acaba la introducció amb la vertadera realitat de l'ensenyament. Primer encara fa una al·lusió als grans mestres del període clàssic grec-llatí. Però com ja s'ha dit la situació econòmica, social i política del país no era gaire bona , i acaba amb les lamentacions "Pero no sé porque desgracia en nuestros dias no se prodigan a una classe tan privilegiada los mismos respetuosos obséquios que en tiempos de nuestros mayores" fent referència als grans clàssics. (2) Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, any 1983. De l'article de Salomó Marqués "L'Ensenyament a Torroella de Montgrí al segle XVIII" (3) Exámenes Literarios, que bajo los auspicios de la Comisión Local de  Instrucción primaria de la vila de Torroella de Montgrí ofrecen al público los  profesores y alumnos del Establecimienot literario particular de la misma en  los dias 17, 18, 19 y 20 de julio.       Gerona, Vicente Oliva, impresor.  1843 3. L'ENSENYAMENT DE PRIMERES LLETRES. L'ensenyament de primers lletres a Torroella de Montgrí es de tipus municipal, és a dir , és l'ajuntament qui paga a un mestre perquè tingui cura de l'ensenyament dels infant  "minyons i xichs". L'ajuntament serà qui tindrà un pes important en aquest aspecte, l'encarregat de convocar exàmens i elecció del mestre que convingui.  Al llarg del  segle XVIII aquest serà el tipus d'ensenyament que predominarà a la vila.  Però també  trobem la presència d'un convent d' Agustins, els quals una de les seves tasques era  l'ensenyament. La documentacio consultada no fa gaires referències a quin tipus  d'ensenyament s'hi fa.  Podria ser per diferents causes, una que la documentació  consultada al ser municipal només fa referència  als temes acordats pel dit ajuntament,  o que en aquest període pel motiu que fos no s'hi  dedicaven com ho van fer al segle següent.           Hi ha constància de la presència d'algun mestre privat o particular que donava  classes a casa seva o que era mestre privat en el sentit de ser-ho només per a una  família.     To seguit es fa una relació detallada de tots els mestres de primeres lletres amb tots  els seus ets i uts i les seves implicacions en l'educació.  S'irà fent referència als aspectes educatius els quals es valora. 3.1 RELACIÓ DE MESTRES DE PRIMERES LLETRES. Relació dels mestres de primeres lletres trobats als arxius municipals del s. XVIII. En alguns dels acords municipals es parla que cobren un salari i a vegades a més una mesada. Però aquest tema a vegades es mostra confús. Aquí m'he limitat a exposar el que diuen els acords.  Any  Nom del mestre  Salari  Mesada  1708  1710     1712  1729 ...........  1731  1736  1740  1743  1743  1746  1751  1759  1769  1772  1775  1781    1787  Josep Paguera  Baldiri Roger  Josep Farrer  Anton Guilló (acomiadat)           ...............................  Josep Blanc  Anton Guilló  Jaume Martí  Jaume Martí  Isidre Mongou  Isidre Mongou  Llorenç Ribot  Pere Amadó  Jaume Bosc  Josep Patller  Pablo Pedrazas  Francesc Solanic  Miquel Vilaró  75 lliures   40    "  40    "  70    "  50    "  70    "  50    "  40    "  60    "  70    "     4 sous  si cobra mesada  no cobra mesada   1 lliure  no cobra mesada  no cobra mesada  si cobra mesada  no cobra mesada  no cobra mesada Tot seguit s'exposa el que diuen els Manuals d'Acords de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí dels anys 1706-1741, de l'Arxiu Municipal de TdM, i de l'any 1741-1769, i altres fonts citades al final. - 1708 .  15 d'abril.    Es considera la conveniència en tenir un mestre d'estudi que ensenyi als minyons. No es diu la causa però deu ser per la marxa de l'anterior. No es diu el nom del mestre. Es determina que els alumnes hauran de pagar unes mesades en la forma següent:      "Els que només passen les beceroles un sou i sis".  Les beceroles són els primer rudiments d'una ciència o art, és a dir, els ensenyament minims. Podrien ser els més petits. "Els que passen el Frontell i llibre del roser, pagaràn dos sous, però si escriuen un de més".  "Els qui passaven llibre de castellà o llatí pagaran quatre sous "escrivint".      A principis de segle pel que sembla només hi havia un mestre que ensenyava tan als minyons com als de gramàtica. L'acta de l'ajuntament no fa referència a dos mestres diferents, i afegeix que "els alumnes de gramàtica pagaran quatre sous i sis" i que cobrarà de l'ajuntament "un salari de setanta cinc lliures barceloneses". (4) - 1708. 31 de desembre.       El citat mestre és Josep Paguera, de qui en parla a l'hora de pagar-lo en aquests termes "quatre centes y sis lliures quinsa sous barcelonesos per lo sellari de aver servit lo estudi de gramàtica i llegir i escriurer". Confirmant que només hi havia un mestre. (5) - 1710. 6 d'abril. Diumenge.          A partir d'ara hi haurà dos mestres, un de puericia i un altre per a gramàtica. El mestre de minyons estarà encarregat de l'ensenyança de llegir i escriure. S'elegix al Doctor Baldiri Roger, P.B., amb un salari de 40 lliures "ultra les mesades". (6) - 1712. 17 de gener.     Es prescindeix dels dos mestres. es contracte a un altre mestres, no en diuen el nom, i haurà de fer de "mestre de gramatica y per llegir i escriurer". Se li paga cada any "ap tres tersas noranta lliures comprés les quinza lliures que es donen per celebrar lo rosari a la capella de Sant Antoni de la Plaça".  (27) - 1712. 24 de maig    Comença Josep Farrer i se le dóna cada any 40 lliures.  És "mestre de minyons i xichs".  S'hi quedarà fins el 23 de maig de 1724, i l'ajuntament li queda a"deure 280"  (?).  (7) - 1729. 28 d'agost.    S'acomiada a Antón Guilló "mestre de minyons i xichs". Aquest mestre el tronarem a trobar temps més tard. Falta un mestre, el nom del qual no el sabem per al període següent.  (8) - 1730. 9 de juliol.    Es posa en consideració l'allargament dels salaris dels mestres. "Atenent i considerant que per trobar-se els temps tant deplorable molts pares y families deixen de fer anar a sos fills a l'escola per no poder-los pagar les masades lo que redunda en lo grandissm dany y de llurs fills per no poder aquells ensenyats".        Els sous que eren de 60 i 40 lliures, per gramàtica i puericia, respectivament. Es delibera l'augment de dits salaris als mestres i que hauran d'ensenyar de franc, o sigui gratuïtament, menys als "llicenciats o alumnes forasters, però que en cas que siguin pobres de solemnitat també de franc".     L'ajuntament pagarà de salari a cada un per any:       - al de gramàtica 100 lliures barceloneses.       - al de puericia 70 lliures barceloneses.           (9) - 1731.  26 de març.    Es nomena a Josep Blanc, clergue, és fill de Corçà. Té l'obligació d'ensenyar de "llegir i escriurer, la compra (números) i la doctrina".  Fins ara era mestre particular a la vila i s'estava a la casa del senyor Francesc Quintana. Se li dóna les 70 lliures sense rebre cap mesada.  (10) -1736. 6 de març.    L'ajuntament ha pogut constatar que molts dels alumnes que van a estudi, surten mal preparats. Afecta sobretot als minyons, els quals "no surten ben aptes i capaços de llegir i escriurer". És de gut a que com no s'ha de pagar cap mesada, molts pares envien als fills a l'estudi, més que res, per "treures la molestia de tenir-los a casa". Molts d'ells "no essent encara aptes per ensenyança", fent referència a que segurament els pares enviaven els fills a l'escola a edats molt petites pel fet de la gratuïtat del servei. De moment no hi ha encara una edat a partir de la qual els nens poden anar a l'escola.    La solució presa per lluitar contra aquesta situació serà la de fer pagar novament una mesada a cada nen, aquesta mesada serà d'una lliure cada mes. d'aquesta manera com que els pares hauran de pagar per portar-los a escola, s'ho pensaran una mica més i només els portaran els d'edats més avançades. A la condició de pagar mesada s'hi afegeix la reducció del salari pagat per l'ajuntament al mestre, que passa de 70 lliures sense mesada a 50 lliures amb mesada.    Aquest mateix dia l'ajuntament dóna la plaça de mestre de puericia a Anton Guilló "després dels deguts exàmens", és la primera vegada que es fa referència a uns exàmens per accedir a a questa plaça.    Es notifica al dit mestre que harà de fer resar el rosari tots els dies  a la capella de Sant Antoni "a les tardes quan es plega de lo estudi". És una novetat, encara que fora possible que els altres mestres també els fessin resar.(11) - 1740.  24 de novembre.    Es decideix prescindir dels serveis dels mestre de puericia Antón Guilló "degut a la poca ensenyança que tenen els minyons de puericia" la causa d'aquesta poca ensenyança és que el mestre "es troba de resident i no pot complir son ministeri de mestre" i que a l'ajuntament no li interessa un mestre resident sinó un "mestre libero". Aquest mestre es devia trobar malament i per això no podia continuar amb la seva tasca docent.  això comportava "greus perjudicis pels nens".     S'ha resolt l'elecció de Jaume Martí, a qui es pagarà un salari de 70 lliures i no podrà exigir cap mesada excepte als forasters.     El citat mestre haurà de dir el rosari a la tarda després de l'estudi i a més "ensenyar los dissaptes la doctrina" i haurà de fer anar als minyons "a les professons i a totes les funcions de la iglésia".    Una altra resolució es que com abans no es pagava cap mesada i els pares enviaven les "criatures que solament comencen a caminar ensuciant tot l'estudi de immundicias". El mestre no haurà d'admetre a cap minyó "que no tingui més de quatre anys", així es reglamenta l'edat a partir de la qual els nens podran anar a estudi.    "El mestre Anton Guilló cobrava 50 lliures i 176 de mesada" cal suposar que eren 176 sous, que equivaldrien a 8,8 lliures.  (12) - 1743. 1 de gener.    L'ajuntament es reuneix i decideix prendre la determiació de reduir els salaris als mestres. A partir cobraran:      - el mestre de gramàtica, 70 lliures.      - el mestre de puericia,  50 lliures. A més no podran cobrar cap mesada de "ningun particular" suposant una reducció força important en el salari dels mestres. (13) - 1743. 20 de desembre.    El mestre Jaume Martí no pot exercir més el seu ofici de mestre "a causa de les moltes ocupacions", no s'especifica quins tipus d'ocupacions.     S'elegeix per mestre de puericia a Isidre Mongou. Se li pagarà 40 lliures i deurà passar les mesades en la forma que segueix:      - "els que passen Basseroles, un sou i sis dines"      - "de dites Basseroles en amunt fins a llibre del Roser, dos sous"      - "en escriurer 3 sous i dines (...)"      Com es pot observar es paga segons el nivell en que es troben els nens, a més nivell més diners. (14) - 1746. 20 de desembre.    L'ajuntament decideix que el mestre de minyons Isidre Mongou, ja que se li va demanar que no exigís mesades dels minyons del seu estudi "i que en premi d'això" se li dóna el mateix salari que els seus antecesso, és a dir, la quantitat de 60 lliures.  (15) - 1751.  11 d'octubre.    Ocupa la plaça vacant, Llorenç Ribot, és fill d'Esterri D'Aneu.  Un any abans se l'havia cridat per ocupar aquesta mateixa plaça però de gramàtica , però no tingué efecte. (16) - 1759. 2 de març.   Es fa elecció del mestre de puericia. S'han escrit tots els edictes necessaris per a les ciutats de Catalunya. "Fent saber a totes i qualsevol persones habils e idoneas en lo art de llegir i escriurer y de las quatre reglas principals d'aritmètica que pretenguessen oposarse en el magisteri". Compareixen a dites oposicions les persones següents: Josep Bidó, Pere Amadò i Mega, i Joseph Coll.     La persona elegida com a mestre de puericia de la vila "per lo termini de quatre anys" és Pere Amadó. Donant-se-li tots els anys un salari de 70 lliures barceloneses. (17) - 1769.  28 d'octubre.    Aconsegueix la plaça el gironí Jaume Bosc. Abans de venir a Torroella de Montgrí havia estat mestre a Girona, on l'any 1755 obté la llicència per tenir estudi privat on ensenya doctrina cristiana, llegir i escriure. Arriba a tenir 40 alumnes, però no el paguen i passa necessitat.  L'any següent l'ajuntament de Girona considerant d'utilitat el treball que fa li proposa la plaça de mestre segon en primeres lletres. L'any 1760 canvia de casa al barri de Sant Pere de Girona i passa a una de més apte per poder-hi ensenyar.    L'any 1769 guanya les oposicions al magisteri de primeres lletres a Torroella.    L'any 1774 el trobem a Sant Pol de Mar.    L'ajuntament de Torroella li pagava 150 lliures anuals.  (18) - 1772. 18 de març.    Ocupa la plaça l'estudiant Josep Patller, és natural de Barcelona. abans de venir a Torroella havia ensenyat a partir del 7 de maig de 1770 a Girona.    L'any 1772 ensenyarà per molt poc temps a Cassà de la Selva i el mateix any vindrà a Torroella. (19) - 1775.  2 de maig.    Obté llicència per ensenyar primers lletres i doctrina cristiana el clergue Pablo de Pedrazas, és natural de Granada. Des del mes d'octubre de 1771 fins el 1774 ensenya a la ciutat de Girona. Els documents de l'arxiu gironí el defineixen "un español vestido con hábitos clericales y ya de alguna avanzada edad, llamado D. Pablo Muñoz de Pedraxas", sembla un home de bé "que tiene maña, buen trato y modales para enseñar dichas primeras letras".  A Girona serà admès  com a segon mestre de primeres lletres. (20) - 1781.  23 de gener.     Hi ha de mestre Francesc Solanic. Sabem que l'any 1778 s'havia presentat a les oposicions de mestre d'Olot, sense aconseguir-ho. hi tornarà el desembre de 1787 obtinguen la plaça.     Abandonarà la plaça de Torroella sense permís.    Ocuparà la vacant Miquel Vilaró "maestro examinador y avalado por la Hermandad de San Casiano".  tindrà les mateixes condicions econòmiques que els seus antecessors. (21) Cites: 1. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, any 1983. De l'article de Salomó Marquès "L'ensenyament a Torroella de Montgrí al segle XVIII".  a partir d'ara LLFM, TM 1983 2. Idem. idem 3. Exàmenes Literarios que bajo los auspicios de la comision local de Intrucciones...... 4. Manual d'Acords de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí de l'any 1706-1741.  A l'Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí.   A partir d'ara AHMTM, MA  5. AHMTM,   MA,  1706-1741 ,   pàg. 25 6.     id.                 id.                       pàg. 34 7.     id.                 id.                       pàg.  s/n 8.     id.                 id.                       pàg.  s/n 9.     id.                 id.                       pàg.  s/n 10.  id.                  id.                       pag.  s/n 11.   id.                 id.                       pàg.  s/n 12.   id.                 id.                       pàg.  s/n 13.   AHMTM,   MA,  1741-1769 pàg.  20 14    id.                 id.                       pàg.  21 15.   id.                 id.                       pàg.  31 16.   id.                 id.                       pàg. s/n 17.   id.                 id.                       pàg. 101 18. LLFM, TM  1983                     pàg. 33 18. L'Ensenyament a Girona al Segle XVIII. Salomó Marquès. Col.legi Universitari de Girona. pàg. 34        a partir d'ara E.G. S.XVIII 19. LLFM, TM  1983                     pàg. 33 20.      id.           id. 20.  E.G. S.XVII . Salomó Marquès  pàg. 35 21. LLFM,  TM  1983                   pàg. 33 27. AHMTM, MA  1706-1741   pàg. 34    3.2 OBLIGACIONS DEL MESTRE DE PUERICIA     En el Manual d'Acords de l'Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí, del dia 2 de març de l'any 1759, es notifiquen quines seran les obligacions que tindrà el mestre de puericia Pere Amadó.  Ho diu en els següents termes: "serà de carrech y obligació del dit Pere Amadó de convocar tots los dies de festa azós deixebles, majormentals diumenges y demés dies sie de estil, y acompanyantlos en l'església Parroquial, al matí per a ohir los divinals oficis, y a la tarda per ensenyar-los la doctrina crhitiana, fent los anar primerament per lo carrer Major y del Hospital cantant lo tot bon christià".    "Item., los dies al exir del estudi deurà anar ab sos deixebles formats ab dos lineas o fileras a rezar lo rosari en la capella de Sant antoni de Plassa".    "Item., deurà tenir estudi tots los dies de feina, y en los dies aparega, segons sa discreció, fenlos anar a confessar".    "Item., que dels individus de dita vila no podrà exigir salari algun. Dels forasters emperò, podrà exigir, asaberes de tots aquells que passan las basserols divuit diners, de les basseroles en avant fins la doctrina inclusive dos sous, y de la doctrina en amunt no escrivint tres sous, y en arriban a escriurer quatre sous i sis".    "Item., tots los dissabtes a la tarde deurà ensenyar a sos deixebles la doctrina christiana, empleant tot aquell temps que havia d'aplicar per ensenyar los de llegir i escriurer".    "Item., que en los temps de les lletanies los dega fer anar en la Professió, so es devant ab dos filas".    "Item., que en la Quaresma los dega fer anar tots los dies al sermó en son seguimt.".  (17) (17)  AHMTM, Manual d'Acords  1741-1769.   pàg. 101. 3.3 CONTINGUTS A ENSENYAR    Què ensenyen els mestres de primeres lletres?     A l'hora d'esbrinar aquesta qüestió hem de recorrer a la documentació consultada i ens parla de les obligacions que hauran de tenir els mestres amb contracte amb l'ajuntament. Es diu     - "l'obligació de llegir i escriurer, la compra i la doctrina",      - "fer resar lo rosari tots los dies".     - "fer anar los minyons a les processons i a totes les funcions de la iglesia".     - "fent los anar a confessar".     - "els que nomes passen les beseroles".     - "el qui passen el llibre de castellà o lletí".     - "llegir i escriurer".     - "fins a llibre del Roser".     - "els que passen el llibre del Roser i el Frontell". (?)        Com podem comprobar no tots els mestres tenien les mateixes obligacions i no tots havien de fer la mateixa ensenyança, en un ampli sentit. La principal feina del mestre però era la de l'ensenyament de la lectura, l'escriptura, la doctrina cristiana i els comptes o matemàtiques, de les que bàsicament s'ensenyava a sumar, restar, multiplicar i dividir. Els comptes en alguns documents s'especifica que es faran només a aquells que paguin una mesada més elevada, així com altres ensenyament que no són els bàsics de llegir i escriure. Qué és el llibre del Roser?   El podeu veure en aquest enllaç: https://drive.google.com/open?id=0ByLTC3pY6hXhalZuMElKNGpFVWs 3.4 METODOLOGIA D'ENSENYAMENT METODOLOGIA D'ENSENYAMENT     L'any 1817 es publica un llibre destinat a l'ensenyança de les primers lletres per als alumnes del convent dels agustins de Torroella : "Per lo us del estudi publich del convent de P.P. agustinos de Torroella de Montgrí". (22) i  (Apèndix).  Encara que no és del s.XVIII, ens serveix per tenir una idea del que es feia en aquella època.     Es tracta d'un sil·labari mitjançant el qual els infants aprenien simultàniament a llegir i la doctrina cristinana. No oblidem que l'ensenyament de la doctrina es indispensable "para formar en aquella edad dócil (que todo se imprime) las buenas inclinaciones, infundirles el respeto que corresponde a la Potestad Real, y a sus Padres y Mayores, formando en ellos el espíritu de buenos cristianos y a proposito para la Sociedad" (23).    El llibre està format per dues parts diferenciades: una primera part dedicada a la composició de les síl·labes, així trobem  Ab  eb  ib  ob  ub                   ac  ec   ic  oc  uc                 ad  ed  id  od  ud                 af   ef   if   of   uf                 ag  eg  ig  og  ug                 al   el   il    ol   ul                       ..........                       ..........                az  ez  iz  oz   uz Ba  be  bi  bo  bu Ca  ce  ci  co  cu Da  de  di  do  du  Fa   fe   fi   fo  fu Ga  ge  gi  go  gu La  le  li  lo  lu ........... ........... Za  ze  zi  zo  zu Bla  ble  bli  blo  blu cla  cle  cli  clo  clu fla  fle  fli  flo  flu gla  gle gli  glo  glu pla  ple  pli  plo  plu .......... ........ Ura  ure  uri  uro  uru                                                                          I una segon part formada per diferents texts, tots ells són oracions, i entre elles podem trobar:    SE-NYAL DEL CHRIS-TIA. Per lo se-nyal de la San-ta Creu de nos-tres e-ne-michs des-lliu-rau-nos Se-nyor Deu nos-tre. En nom del Pa-re, y del Fill, y del Sant Es-pe-rit. A-men Je-sus     Tots els texts estan escrita d'aquesta manera, totes les síl·labes separades. Ho podreu trobar a l'apartat de l'Apèndix.     El nen ha de cantar i anar repetint síl·laba a síl·laba totes aquestes oracions cristianes i així irà aprenent a llegir i al mateix temps són adoctrinats.      La metodologia emprada seria de tipus sintètic. Consisteix en començar pel reconeixement i aprenentatge de signes i són elementals: lletra i so. A continuació el nen ha s'integrarà quests elements en síl·labes, integrar paraules fins a dominar el mecanisme d'una manera espontània. Els elements es van sintetitzant en paraules. Posteriorment les paraules es sintetitzen en frases i les frases en text.    Aquest mètode sintètic-sil·làbic que parteix de la síl·laba per ser la unitat que percep i distingeix l'oïda humà. Reconegudes les síl·labes es passa a la seva combinació i a integrar-les en paraules.    Es tracta d'un mètode mecànic basat en el raonament lògico-inductiu sense tenir en compte l'evolució psicològica del nen. Amb aquest mètode no s'educa l'ull, s'augmenta el nombre de pauses, es fonamenta el sil·labeig i es retarda la comprensió. El nen reconeix signes però no entén el que llegeix. La comprensió arribarà més tard. VEURE TOT EL LLIBRET 3.5  ELS ALUMNES    De cares al nombre de nens que anaven a l'escola no hem trobat cap document que pugui aclarir el tema. El que sabem es que hi ha períodes en que es demana queels alumnes han de pagar una mesada al mestre, i que el resultat es que s'haurà de treure per les circumstàncies que molts pares no porten els nens a l'escola pel fet d'haver de pagar.         El que si pot constatar es que produeix un augmen d'alumnes a mesura que passa el temps. L'ajuntament diu "tenint en compte la queixa que pochs dies ha donà lo señor mestre de puericia de la poca capacitat del estudi, y de lo que se considera qaue continuament se anirà augmentant lo número dels minyons i lo malament compost que aquell es troba", resolució de l'any 1759.  A més es passa de tenir un sol mestre a principis de segle per puericia i gramàtica, a contractar dos mestres, un per cada determinada edat, puericia i gramàtica.    En principi sembla que no hi havia edat mínima per a entrar a l'escola, però degut a les queixes del mestre de puericia s'establirà com a edat minima per anar a escola els 4 anys, i a partir de l'any 1740.   3.6 ELS MESTRES     Pel que fa a l'estat civil dels mestres, sembla ser que la majoria eren clergues, així s'especifica clarament en gairebé tots els mestres de gramàtica, però en canvi dels de puericia no s'especifica tant.  La majoria però devien ser clergues o capellans o estudiants. Sabem que les preferències de l'ajuntament era de mestres solters "que el referido maestro es de provecho, pues es soltero, y con la modestia de vestir los hábitos clericales". Hi ha un mestre de gramàtica, Miquel Ametllere, "el único maestro casado".    Sabem que es produeixen molts alts i baixos en els sous, tan aviat se'ls augmenta com tot seguit se'ls trona a baixar. En línees generals es produeix un augment de sou al llarg del segle. Un dels problemes importants pels mestres es que hi havia nens que anaven a escola amb edats inferiors als quatre anys i que eren "no aptes per a l'ensenyança".    La residència dels mestres havia d'estar en alguna casa particular on hi vivia. Així el mestre Josep Blanc vivia a la casa del senyor Francesc Quintana, i el mestre de gramàtica Isidre Turner es trobava a casa de l'adroguer de la vila, Agustí Guilló.    S'ha de constatar la gran mobilitat dels mestres. Els mestres estan poc temps ocupant la plaça. Algunes de les causes d'aquesta mobilitat serien:       - Contracte per períodes determinats, generalment d'any per any, algun contracte de 2 i 3 anys. Els contractes cal suposar que serien prorrogables. Hi ha mestres que no han complertamb el seu contracte.       - La mala dotació econòmica , quan trobaven algun lloc que pagaven més marxaven.       - Malaltia  del mestre.       - Queixen del mal ensenyament d'alguns mestres. 3.7 LLIBRES A UTILITZAR A L'ESCOLA     Els llibres que utilitzaven els mestres i alumnes de primeres lletres havia de ser el citat sil·labari-catecisme de producció pròpia dels mateixos monjos agustins. Però a aquest llibret, ja de principis del segle XIX, cal afegir-hi els que la Real Provisión de Carlos III de l'any 1771 fa referència las llibres que han d'utilitzar els mestres de primeres lletres al manar que a les escoles s'hi ensenyi "además del pequeño y fundamental catecismo que señala el Ordinario de la diócesis (podria ser el citat catecisme) por el Compendio Histórico de la Religión de Pintón, el Catecismo Histórico de Fleuri y algún Compendio de la Histŕia de la Nación que señalan respectivament los corregidores de las cabezas de partido ...".    Aquest es extret de la "Real Provisión de Su Majestad y señores del Consejo, en que se prescribe los requísios que han de conservar en las personas que se dediquen al magisterio de las Primeras Letras y los que han de proceder para su examen, con lo demás que contiene". Madrid, 1771.  (24) (24)  L'Ensenyament a Girona al segel XVIII, de Salomó Marques. Podeu trobar-ho a https://books.google.es/books?id=3YRFAAAAcAAJ&pg=PA127&lpg=PA127&dq=Compendio+Hist%C3%B3rico+de+la+Religi%C3%B3n+de+Pint%C3%B3n,+el+Catecismo+Hist%C3%B3rico+de+Fleuri&source=bl&ots=xwDvjWSY-a&sig=ld0NkAjuTxWwZDVqEJ1BfI6Kl8M&hl=ca&sa=X&ved=0CCMQ6AEwAGoVChMIi4Kn-o3jxgIVxlcUCh0gvAmk#v=onepage&q&f=false Cartecismo Histórico de Claudio Fleury. http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5322778427;view=1up;seq=4 Compendio Histórico de la religión,  de José Pintón- http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5326067105;view=2up;seq=4 3.8 OPOSICIONS I REQUISITS PER ACCEDIR AL CÀRREC.      L'any 1771. Carlos III en la REal Provisión deixa establerts de forma molt clara els requisits que han de reunir les persones que volen dedicar-se al magisteri de primeres lletres.      Però amb anteioritat al 1771 en moltes ciutats i viles els juntaments abans de fer la conducció formal al mestre, encomanen a algun dels regidors de recollir la informació necessària pel futur mestres: veure si es homes de bons costums, i si es destre en l'ofici, per aixó es farna les consultes pertinents a eclesiàstics i civils de la ciutat.     A Torroella els mestres són elegits per l'ajuntament després d'haver rebut l'informació necessària sobre el citat mestre. Hi ha el cas d'Antón Guilló el qual accedeix a la plaça "després dels deguts exàmens", però en la majoria es parla d'elecció.    L'any 1771 es publica la "Real Provisión" de Carlos III on es donen les condicions i circumstàncies que han de tenir els que vulguin exercir de mestres de primeres lletres.  Aquestes condicions són les següents:    1- Han de presentar al corregidor o alcalde major del cap de partit i comissaris que anomeni l'ajuntament atestació autèntica del bisbe d'haver estat examinat i aprovat de doctrina cristiana.    2- Tres testimonis presentaran testificació del domicili, vida, costums i netedat de sang de l'aspirant.    3- Se l'examinarà sobre la capacitat en l'art de la lectura, escrìptura i comptes. Farà diverses mostres de lletres i exemples del cinc comptes (sumar, restar,, multiplicar, dividir i regla de tres). L'examen s'ha de fer davant els comissaris escollits per l'ajuntament i els examinadors escollits pel cas.    4- Tota la documentació, amb proves i els exercicis, s'ha d'enviar a la Germandat de Sant Cassià, a Madrid, per tal que una vegada aprovat, se li pugui lliurar el corresponent títol.  (25) 25. Instruccions per a l'ensenyança de minyons. Baldiri Reixac.  Tomo II a cura de Salomó Marquès i A. Rossich. Col.legi Universitari de Girona (C.U.G.) a l' Introducció pàg. XVI-XXII 3.9 HORARIS Quins horaris feien els mestres? Per ensenyar la doctrina cristiana i normes de capteniment, a més de la lectura i escriptura, disposaven diàriament d'unes 6 hores (tres al matí i tres a la tarda). L'horari de maig a setembre era de 7 a 10 del matí i de 3 a 6 de la tarda. D'octubre a abril es retardava una hora al matí, de 8 a 11, i s'avançava una hora a la tarda, de 2 a 5. L'horari estava condicionat a la llum del sol. Aquest era l'horari que s'exigia als mestres. Malauradament no sempre es complia, i al·legant diverses raons (poc sou, malaltia,....) intentaven justificar-ho. (26) (26) Instruccions per a l'ensenyança de minyons.  Baldiri Reixach. Tomo II a cura de Salomó Marquès i A. Rossich. Col·legi Universitari de Girona (C.U.G.) a l'Introducció pàgina XVI-XVII